OPINIÓN PERSONAL : David Casanova Portaveu d’Units pel Poble-Compromís Cabanes – La pandèmia del capital

La pandèmia del capital
Pareix un món, però tan sols han passat tres mesos d’aquelles imatges esfereïdores de la ciutat
xinesa de Wuhan, on construïen hospitals en 10 dies per combatre el Covid-19, o més
popularment conegut com a Coronavirus. Ciutats i pobles on la població es quedava confinada
a casa en quarantena, a causa d’un bitxo molt infecciós. Doncs això, ara, aquelles imatges
llunyanes, malauradament, les vivim en primera persona. Vull despertar i no puc, i quan ho
aconseguisc, veig que el malson és molt real. No estem dins d’una novel·la de Dan Brown. Mes
i mig després de l’inici del malson, són moltes les persones que no ho han superat. Des d’ací una
abraçada i el meu sentit condol.
No vull postular-me des d’una posició avantatgista, i dir com s’haguera hagut de tractar aquesta
alerta sanitària. Per això, ja està tota eixa gent que tan sols els interessa el seu propi melic. Però
sí que m’agradaria esmentar dos de les reivindicacions que hem dut a terme des de Decidim
(DaDPV). La primera és que caldria haver tancat Madrid a la primera constatació i evidència que
hi havia un brot, així com van fer a la província de Hubei a la Xina o a la Llombardia a Itàlia. La
conseqüència de no fer-ho ha estat la ràpida propagació del virus arreu de l’Estat. Ací al País
Valencià, en el que portem de crisi, ja s’han atés als nostres hospitals més de 4.000 madrilenys
insolidaris, que han viatjat a les seues segones residències. La segona reivindicació, la
paralització de tot el treball no essencial per protegir la salut dels treballadors i treballadores.
Tot i que una setmana més tard, l’executiu espanyol ho va acabar fent malgrat les pressions de
la patronal i del nucli dur del capitalisme espanyol. Eixe grapat d’empreses i d’empresaris que
d’una manera o d’altra, acabaran aconseguint importants beneficis de tot plegat. La salut de la
classe treballadora és secundària. És per això que no escriuré un article per atacar al govern
espanyol sobre la gestió de la crisi sanitària, i crec que cap partit polític ho hauria de fer, ja hi
haurà temps més endavant. A diferència d’altres llocs que també estan sofrint la crisi i els seus
governs han actuat de manera semblant o, fins i tot, pitjor que ací, però tots els grups
parlamentaris són una pinya, ací és ben al contrari: fan política de la mort i del sofriment. Però
com hi han de donar suport els feixistes de l’extrema dreta, si pensen que fer-ho no els donarà
cap rèdit electoral? Un Estat construït amb uns ciments franquistes té aquestes coses. I què dir
de l’estratègia del principal partit de l’oposició? Tampoc cal dir-ne estratègia, no en segueixen
cap més enllà de copiar i repetir les consignes dels radicals de Vox. Uns radicals que fins i tot han
comprat milers de comptes falsos a les xarxes, potser en alguna granja xinesa, per augmentar el
seu narcisisme a base de retuits.
Amb una cosa puc jugar-me un pèsol que aquesta xusma feixista estarà orgullosa, i és vore tots
els dies en roda de premsa un científic, un polític i tres militars dient burrades com que estem
en guerra i hem d’acabar amb l’enemic. Una cosa tinc clara, amb aquesta terrible crisi sanitària
hi haurà un abans i un després. Almenys això espere. Potser siga el començament d’apostar
d’una manera clara i rotunda per les energies renovables i desterrar les energies fòssils, en què
les seues empreses es voran clarament perjudicades en detriment de la salut del nostre planeta.
La ciutadania ha d’obrir els ulls i adonar-se de quines polítiques aposten pel bé de l’interés
general de la població, i quines no. De que serveix ser la primera potència mundial, com ho és
els Estats Units, si després 40 milions d’americans i americanes no poden pagar-se una
assegurança mèdica i estan totalment desprotegits davant d’aquesta pandèmia? Unes polítiques
neoliberals que han portat al fet que no existisca un estat del benestar i que milions de famílies
queden desemparades. Però tampoc fa falta fixar-nos en els EUA, malauradament ací a casa
nostra o a altres territoris de l’Estat, les mateixes polítiques neoliberals i d’amiguets amb portes
giratòries han suposat una desfeta del sistema públic sanitari amb les privatitzacions i les
retallades al sector, d’aquest i de molts altres. A hores d’ara és la sanitat pública la que està al
focus informatiu. La gent té por de no tindre un llit a l’hospital en cas de caure malalta, aleshores
es fa la pregunta del perquè de les retallades a la sanitat pública en detriment de la sanitat
privada. Ha sigut necessari un bitxo perquè la ciutadania és qüestione els continus atacs a l’estat
del benestar delsistema capitalista i neoliberal en el qual ens trobem. Un sistema que ha fet que
els interessos econòmics d’eixe grapat de famílies poderoses estiguen per sobre del benestar de
l’àmplia majoria de la ciutadania. Encara som a temps de canviar les coses, la pregunta que cal
fer-se és: estem disposades a lluitar?
David Casanova
Portaveu d’Units pel Poble-Compromís Cabanes
Coordinador Decidim-Comarques Nord

Redacción

CastellonDigital.com, las mejores noticias y actualidad para tí a un click y cómodamente en tu casa.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies

Te has suscrito correctamente al boletín

Se produjo un error al intentar enviar tu solicitud. Inténtalo de nuevo.

CastellonDigital.com will use the information you provide on this form to be in touch with you and to provide updates and marketing.